Pedra de tartera. Lectura social i clubs de lectura

21 novembre, 2018

per Óscar Carreño 

A partir de la presentació a la jornada La dimensió social de la literatura / 1. A propòsit de Pedra de tartera de Maria Barbal (Barcelona, Sala Beckett, 31 d’octubre de 2018).

Comencem pel títol. “Lectura social” al·ludeix o bé al circuit ampliat de disponibilitat d’un llibre, per mitjà de l’intercanvi o el préstec, o bé a la pràctica de compartir recomanacions, citacions textuals, opinions o notes sobre el text amb un grup de lectors. La primera definició incideix en l’ús, en la circulació del text en forma de llibre. La segona apel·la al seu valor entès com el conjunt de propietats percebudes pel lector en llegir-lo.

El primer aspecte condueix a les biblioteques i a les dades de préstec de Pedra de tartera, indicadors que ens presenten el llibre com un autèntic clàssic modern i alhora n’expliquen l’amplíssim circuit lector. El segon aspecte citat s’orienta cap als clubs de lectura i les diverses activitats al voltant de Pedra de tartera i de l’obra de Maria Barbal en general. Entre tots dos aspectes donem a conèixer dues activitats de promoció de la novel·la i una acció permanent de foment de l’obra de Barbal, amb l’impuls de les biblioteques públiques.

ELS PRÉSTECS A LES BIBLIOTEQUES

A les biblioteques el senyal d’èxit d’un llibre rau en una contradicció. Un llibre mostra tota la seva vitalitat justament quan la seva absència a les lleixes de les biblioteques és continuada. A diferencia de les llibreries, on els llibres d’èxit es reposen constantment, les biblioteques materialitzen aquest èxit en la gestió de les reserves de préstec i en l’absència constant dels llibres en les seves prestatgeries. Vegem quina és la presència de Pedra de Tartera a les prestatgeries de les biblioteques públiques de Catalunya. (Pptx-3)

D’aquest parc mòbil bibliogràfic, les dades de préstec (Pptx-4) ens permeten comprovar la dificultat de trobar a les prestatgeries un exemplar de Pedra de tartera. El conjunt de préstecs de les diferents xarxes de biblioteques públiques del país ens indiquen que durant l’any 2017 es varen prestar 2,35 exemplars de Pedra de tartera per dia. L’any 2018 (fins al 31 d’octubre) la mitjana de préstecs de Pedra de tartera és de 2,34 exemplars/diaris.

Vegem ara un parell d’experiències de promoció de la lectura al voltant de Pedra de tartera que han contribuït, ben segur, a eixamplar-ne la dimensió social en el sentit d’ampliar-ne el circuit d’ús.

DUES ACTIVITATS DE PROMOCIÓ I UNA ACCIÓ PERMANENT

Espectacle Cos fugit de Sònia Fernández.

Una manera singular d’arribar a Pedra de Tartera és mitjançant l’espectacle de dansa Cos fugit de Sònia Fernàndez, encomanat per la Biblioteca Maria Barbal de Tremp, en el marc del projecte Balla’m un llibre del Servei de Biblioteques del Departament de Cultura. Es tracta de la vinculació d’una poderosa escenografia en moviment amb un dels temes fonamentals de la novel·la: el poder de la terra que hom sent com a pròpia, l’arrelament a aquesta i les dificultats per abandonar-la i fugir-ne. L’aposta d’apropament a un text literari des d’una disciplina artística tan aparentment aliena a la cultura escrita com ara la dansa exerceix un poder d’atracció sobre la font inspiradora, en aquest cas el llibre. (Pptx-5)

Centenars de pedres construeixen una tartera amb paraules pallareses

Aquesta proposta, impulsada des de la Biblioteca Maria Barbal, de Tremp (el Pallars Jussà), constitueix la plasmació tangible de la metàfora que dóna títol a la novel·la. Recordem el que diu la Conxa durant la seva reclusió: “Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies…”

La construcció d’una tartera amb la inscripció d’una paraula pallaresa a cadascuna de les pedres que la formen remarca la metàfora que dona títol a la novel·la i, alhora, configura una segona metàfora en la qual el moviment d’una pedra-paraula que forma part de la tartera com a camp semàntic posa en perill l’equilibri de tot el conjunt. (Pptx-6)

Biblioteca Maria Barbal

Batejar una biblioteca amb el nom d’un escriptor o escriptora és un homenatge proper, record imperible que la comunitat ofereix a un o una dels seus membres, reconeix la vàlua del seu treball literari i el ressò i la projecció externa que ha tingut fora de la comunitat. La biblioteca és la institució pública encarregada d’acollir i difondre el patrimoni escrit d’una comunitat, posar-hi el nom d’un autor o autora és una invitació permanent a endinsar-se en l’obra del reconegut. Així, la Biblioteca Pública de Tremp promou l’obra de Maria Barbal des del seu mateix nom, invita a apropar-se als seus llibres, als espais narratius, personatges i conflictes amb els quals basteix les seves narracions.

A més, la biblioteca desplega iniciatives sobre l’obra de Maria Barbal i la literatura pallaresa en general, accions concretes o programes permanents. Entre aquests últims destaca la gestió del programa Tarter de llibres, iniciativa mancomunada entre diferents biblioteques dels dos  Pallars per compartir i difondre els fons literaris locals dels diferents municipis.

Des de la Biblioteca Maria Barbal també es treballa amb cura la col·lecció local i la presència en aquesta de l’obra de Barbal. Pel que fa a Pedra de tartera acull les diferents edicions en català, això com exemplars de les traduccions a llengües estrangeres o múltiples estudis sobre la novel·la. (Pptx-7)

PEDRA TARTERA ALS CLUBS DE LECTURA DE BARCELONA

Els clubs de lectura representen com cap altra activitat l’abast del segon aspecte vinculat a la “lectura social”: la pràctica de compartir recomanacions o opinions amb un grup de lectors. Em centro en l’experiència i les dades dels clubs de la xarxa de biblioteques de Barcelona.

Dins dels lots que s’ofereixen per a la programació dels 80 clubs de lectura que programen les biblioteques de la ciutat trobem tres títols de Maria Barbal: Pedra de tartera, País íntim i Carrer Bolívia. Pedra de tartera s’hi va incloure el 2015 (commemoració dels 30 anys de la publicació) i aquell any va ser el títol més programat pels clubs de lectura. Barbal ocupa el lloc 11è entre els autors més llegits als clubs de les biblioteques de la ciutat (Pptx-8).

Una visió de la distribució geogràfica dels clubs que han programat Pedra de tartera (Pptx-9), ens permet observar la seva àmplia distribució per tot el territori de la ciutat.

En definitiva, doncs, els dos circuits analitzats del que hem anomenat “lectura social“ d’un text permeten afirmar que Pedra de tartera ha esdevingut, amb tota certesa, un “nou clàssic” de la nostra literatura.

 

Òscar Carreño

Direcció Promoció Sectors Culturals. Institut de Cultura (ICUB)

 

(Visited 15 times, 1 visits today)
Autor / Autora
Profesora agregada de los Estudios de Artes y Humanidades de la UOC
Comentaris
Deixa un comentari