Balnearis i estiueig revisitats, també des de la literatura

14 març, 2019

per Narcís Figueras

A la fi de 2018 va aparèixer el volum col·lectiu Balnearios, veraneo, literatura. Agua y salud en la España contemporánea (2018), coordinat per Joaquim M. Puigvert (UdG) i Narcís Figueras (UOC). S’hi ofereix una visió panoràmica sobre el termalisme i el fenomen de l’estiueig des de diversos enfocaments disciplinaris, cosa que permet apropar-se a aquestes temàtiques des de les perspectives de la història econòmica, social i cultural, la història del turisme, la geografia humana, l’antropologia, la història de l’art i de l’arquitectura o els estudis literaris.

Els darrers anys la bibliografia sobre el tema ha crescut força –ho revelen les referències que acompanyen els diversos capítols–, per més que les aportacions més recents solen ser més aviat monografies sobre balnearis o sobre determinats espais territorials i no tant visions de conjunt. En aquest cas, si bé la major part de capítols es refereixen a Catalunya i a Galícia, hi ha una clara voluntat comparativa respecte a altres territoris. Des d’un punt de vista teòric i metodològic l’obra vol aportar reflexions i pautes que puguin resultar útils per a futures recerques. La novetat consisteix, en part, doncs, en la combinació de perspectives i d’estratègies de recerca, que prioritzen l’aprofundiment analític per damunt de la mera representativitat geogràfica o estadística.

Las diverses aportacions s’ha ordenat en tres grans apartats successius. Turismo de salud, economía y sociedad aplega els textos deguts a Mercè Tatjer, a l’equip format per Luis Alonso, Margarita Vilar i Elvira Lindoso, a Àlex Nobajas i a Joaquim M. Puigvert. El segon gran apartat Gestión de la salud y patrimonio arquitectónico inclou les contribucions de Jerónimo Bouza, de Raquel Lacuesta i de Sílvia Alemany i Laura Francès. En un tercer bloc, denominat Simbologías del agua, espacio y literatura, trobeu articles d’Aitana i Eloy Martos, de Margarida Casacuberta, de Narcís Figueras, de Pep Solà i de María Rosal. En total són dotze capítols de setze autors que provenen de vuit universitats i de quatre institucions de recerca. No es tracta pas, però, de compartiments tancats en cap cas ni cadascun exhaureix les múltiples perspectives adoptades al llarg de l’obra, sinó que en molts capítols es tracten aspectes en clara intersecció amb els d’altres apartats.

Pel que fa al darrer bloc Simbologías del agua, espacio y literatura val la pena tenir present que l’activitat periodística i la creació literària no són alienes als variats processos de patrimonialització, tant pel fet que tots dos àmbits estigueren ben presents en els processos inicials de creació i consolidació de la imatge d’espais territorials idealitzats, estacions balneàries mitificades o destinacions d’estiueig o de turisme incipient, a través de la premsa de la fi del segle XIX i d’inici del XX, como pel fet d’haver constituït en moments diversos indrets d’estada, repòs i creació per a escriptors i escriptores i pel fet d’haver esdevingut novament, avui dia, gràcies a l’auge de les activitats de l’anomenat “patrimoni literari”, objecte d’atenció, visita i relectura.

El volum aplega cinc aportacions entorn de l’activitat literària i cultural en sentit ampli –produccions i continguts, contextos i models, plataformes de difusió i consum– en intersecció amb el tema principal. Més concretament destaquem la M. Casacuberta, que ofereix, en la seva contribució De Cauterets a Davos. Los balnearios como espacios de ficción y de creación literaria, un panorama de la relació entre balnearis i literatura en els segles XIX-XXI. Present en una multiplicitat de gèneres literaris, el balneari com a escenari o com a entorn creatiu acaba esdevenint un referent simbòlic de la identitat europea i de les seves contradiccions i vaivens històrics. En el cas de Narcís Figueras, professor de la UOC i membre del Grup LICMES, ofereix en el capítol Veraneo termal, literatura y prensa en Cataluña. El Montseny y Les Guilleries a fines del siglo XIX e inicios del XX un estudi de cas centrat en aquest espai concret (en especial la població de Sant Hilari Sacalm i el seu balneari), un espai fèrtil en aigües medicinals i en literatura associada a aquestes pràctiques i als paisatges naturals i socials creats al seu entorn. Hi analitza las primeres etapes de la construcció literària i periodística d’aquesta destinació, en la línia d’altres processos similars en altres indrets, que dotà de continguts nous una etiqueta prestigiosa ja existent (el Montseny). Les imatges idealitzades derivades de gravats, fotografies i relats de viatge o de ficció generen “marques” de destinació de lleure i mites poderosos, de base literària, llargament vigents.

El llibre es presenta dimecres 20 de març a les 18.30 a l’IEC.

Sobre l'autor

Comentaris

Deixa un comentari