Guerra Civil i condició de la dona a ‘Pedra de tartera’, de Maria Barbal

29 març, 2018

Gatell, M.; Iribarren, T. 2017. «Guerra civil y condición de la mujer en la novela catalana: Pedra de tartera, de Maria Barbal». Alpha, 45: 157 – 170. DOI. 10.4067/S0718-22012017000200157

La revista Alpha de la Universidad de los Lagos (Osorno, Xile) ha publicat, en el seu número 45, un article de Montse Gatell i Teresa Iribarren sobre la novel·la Pedra de tartera, de Maria Barbal. L’estudi focalitza l’atenció en la visibilització del que va suposar la violència de la guerra i la postguerra per a la protagonista, Conxa, que ja era víctima d’un altre tipus de violència, menys explícita però més sistèmica, la que exerceix el patriarcat rural amb les figures femenines.

L’obra de Barbal ha merescut una atenció acadèmica poc significativa que, a més, no ha aprofundit en la seva dimensió de relat de guerra, sinó que ha catalogat habitualment les obres del Cicle del Pallars, del que és gènesi Pedra de tartera, com a novel·les rurals. En aquest aspecte, l’article pretén situar la novel·la en el corpus de les narratives de la memòria que tracten la Guerra Civil com a tema literari.

L’estudi justifica que l’èxit tant local com internacional de l’obra resideix en la capacitat de la veu narrativa per recuperar el passat i reelaborar la memòria individual i col·lectiva. D’una banda, la reconstrucció de la subjectivitat es realitza des de l’exili de la protagonista, un cop abandonat el seu espai vital a l’alta muntanya i instal·lada en una porteria de Barcelona. D’altra banda, tot i que en cap moment la protagonista mostra tenir una consciència crítica en relació als fets històrics que es descriuen a través de la seva vida – preguerra, Guerra Civil, postguerra, repressió, èxode rural –,  la Conxa és portadora del relat de les dones de les zones rurals que afegeixen a la doble victimització (ser dona i de l’àmbit rural), la de pertànyer al bàndol perdedor de la guerra. La ficció, per tant, es presenta com a exercici rememoratiu en el marc de la gestió del trauma col·lectiu a través de l’escriptura.

Més enllà, però, de la recuperació de la memòria de la guerra i de les seves conseqüències, l’èxit tant local com internacional de Pedra de tartera rau també en la capacitat d’aquesta veu narrativa per rememorar el passat des d’un posicionament ètic que la situa en contra del poder patriarcal. Tot i que aparentment no sembla que en sigui conscient, Conxa denuncia la condició de les dones en la societat rural en què viu en un moment històric molt específic, el de la Guerra Civil.

Montse Gatell

Sobre l'autor

...

Comentarios

Deixa una resposta